dUn tast de vi realitzat per un enòleg és essencial per avaluar i comprendre les característiques úniques d’un vi, cosa que ajuda en la presa de decisions al celler, des de l’elaboració, la correcció i fins a la comercialització. També és fonamental per a la identificació de possibles defectes al vi i per garantir la coherència de la qualitat en lots successius.

La fitxa de tast és el document on l’enòleg valora de manera numèrica (puntua) en una escala de valors o descriu les sensacions transmeses pel vi. Hi ha nombrosos models segons siguin descriptives

Nota de tast de Celler 100-Vinos (FITXA)

PARTICIPANT: Data:
FITXA DE TAST			VARIETAT:
			ZONA VITÍCOLA: Terra Alta
			ANYADA: 2020
			TIPUS:
FASE VISUAL	Color	Incolor – Groc – Topazi – Or – Vermellós – Vermell Rubí – Cirera- Teula
	Limpidesa	Brillant – Clar – Límpid – Lluminós – Fi – Transparent
	Vivadesa	Viu – Nítid – Franco – Fresc – Lluminós – Dubtós – Apagat
	Intensitat	Pàl·lid – Lleuger – Dèbil – Clar – Mitjà – Fort – Fosc
	PUNTUACIÓ DEL VI (0-2)
FASE OLFATIVA	Intensitat	Baixa – Suficient – ​​Mitja – Alta
	Qualitat	Groser – Ordinari – Correcte – Lineal – Complex
	Varietals	Fruit – Floral – Vegetal
	Criança	Fruit – Floral – Fusta – Confiteria
	PUNTUACIÓ DEL VI (0-3)
FASE GUSTATIVA	Intensitat	Baixa – Mitjana – Alta
	Qualitat	Desagradable – Madur – Complex – Potent
	Cos	Lleuger – Prim – Mitjà – Ric – Carnós – Estructurat – Càlid
	Aromes a la boca	Intens – Qualitat – Ple
	Persistència	Talla – Acceptable – Duradora – Franco – Desagradable
	PUNTUACIÓ DEL VI (0-5)

 

Detall del tast de vi

Aquesta experiència sensorial i analítica que involucra l’avaluació de diferents aspectes d’un vi per apreciar-ne la qualitat, el caràcter i la complexitat. Aquest procés implica una sèrie de passos i tècniques que permeten als tastadors analitzar i descriure les característiques del vi de manera sistemàtica. Explorarem detalladament cada aspecte d’un tast de vi, des de la preparació i elecció de copes fins a l’avaluació visual, olfactiva i gustativa, així com les diferents etapes de la degustació, l’apreciació de vins negres, blancs, rosats i escumosos, i finalment , algunes recomanacions sobre maridatges i conservació del vi.

 

1. Introducció al Tast de Vi

1.1. Història del Tast de Vi

1.2. Objectius del Tast de Vi

2. Preparació per al Tast de Vi

2.1. Elecció de les Copes

2.2. Temperatura del Vi

2.3. Il·luminació i Ambient

3. Etapes del Tast de Vi

3.1. Fase Visual

3.1.1. Color

3.1.2. Viscositat i Llàgrimes

3.2. Fase Olfactiva

3.2.1. Aromes Primaris

3.2.2. Aromes Secundaris

3.2.3. Aromes Terciaris

3.3. Fase Gustativa

3.3.1. Gust Inicial

3.3.2. Gust Mitjà

3.3.3. Gust Final

3.3.4. Retrogust

4. Tipus de Vins i Tècniques de Tast

4.1. Tast de Vins Negres

4.1.1. Avaluació de Vins Negres Joves

4.1.2. Avaluació de Vins Negres Criança i Reserva

4.2. Tast de Vins Blancs

4.2.1. Avaluació de Vins Blancs Joves

4.2.2. Avaluació de Vins Blancs Criança i Reserva

4.3. Tast de Vins Rosats

4.4. Tast de Vins Espumosos

4.4.1. Xampany

4.4.2. Cava

4.4.3. Prosecco

5. La Importància del Maridatge

5.1. Principis del Maridatge

5.2. Maridatge amb Vins Negres

5.3. Maridatge amb Vins Blancs

5.4. Maridatge amb Vins Espumosos

6. Conservació del Vi

6.1. Temperatura d’Emmagatzematge

6.2. Posició d’Emmagatzematge

6.3. Humitat Relativa

6.4. Llum i vibracions

7. Conclusions i Recomanacions Finals

 

1. Introducció al Tast de Vi

El tast de vi és una activitat que ha existit durant segles i que ha esdevingut una disciplina especialitzada en l’avaluació de vins. Històricament, ha estat utilitzada per enòlegs, sumillers i amants del vi per avaluar i apreciar les qualitats d’un vi específic. Tanmateix, actualment, el tast de vi també és una experiència accessible per a qualsevol persona interessada a aprofundir el seu coneixement i estima pel vi.

  1.1. Història del Tast de Vi 

La història del tast de vi es remunta a les civilitzacions antigues, on el vi tenia un paper central a la vida quotidiana, les celebracions religioses i els rituals. Els antics egipcis, babilonis i grecs, per exemple, tenien una apreciació sofisticada pel vi i van desenvolupar rituals de tast per avaluar-ne la qualitat.

El desenvolupament del tast de vi com una disciplina formal s’atribueix en gran mesura als monjos cristians a l’Edat Mitjana, que eren responsables de la producció de vi als monestirs. Ells van començar a documentar les seves observacions i descripcions sobre els vins, cosa que va establir les bases per a la terminologia i les tècniques de tast modernes.

Amb el temps, el tast de vi s’ha tornat més estructurat i formal i ha evolucionat per incloure una sèrie de passos i mètodes d’avaluació que permeten una apreciació més profunda dels vins.

  1.2. Objectius del Tast de Vi 

El tast de vi té diversos objectius clau:

– Avaluar la qualitat: L’objectiu principal del tast del vi és avaluar la qualitat d’un vi específic. Els tastadors busquen identificar els atributs positius i negatius del vi, incloent el seu sabor, aroma, estructura i equilibri.

– Descriure el caràcter: El tast de vi permet descriure el caràcter únic d’un vi, incloent-hi les aromes i els sabors específics, així com el perfil general.

– Comparar i diferenciar: Els tastadors poden comparar diferents vins per identificar diferències i similituds entre ells. Això és útil per determinar quin és el vi més adequat per a una ocasió o maridatge específic.

– Aprendre i educar: El tast de vi és una eina d’aprenentatge invaluable per a aquells interessats a aprendre més sobre el vi. Ajuda a desenvolupar el paladar ia comprendre els diferents estils i varietats de vi.

2. Preparació per al Tast de Vi

Abans de començar un tast de vi, és important fer una sèrie de preparatius per assegurar-vos que l’experiència sigui òptima i es puguin apreciar totes les característiques del vi.

 2.1. Elecció de les Copes 

Les copes de tast són part fonamental de l’experiència de degustació de vins. L’elecció de la copa adequada pot millorar significativament la percepció de l’aroma i el gust del vi. Algunes consideracions importants sobre les copes de tast inclouen:

– Forma: Les copes de vi estan dissenyades amb diferents formes per ressaltar les característiques de cada tipus de vi. Les copes de vi negre solen tenir una forma més àmplia amb una vora més ampla, mentre que les copes de vi blanc tenen una vora més estreta i una forma més estilitzada. Les copes de vi escumós solen ser flautes allargades.

– Material: Les copes de tast solen estar fetes de vidre fi o vidre de qualitat. El vidre és preferible al vidre a causa de la seva major transparència i capacitat per transmetre les aromes i els sabors del vi de manera més precisa.

– Grandària: La mida de la copa també és important. Ha de ser prou gran com per permetre l’oxigenació del vi, cosa que allibera aromes i millora el sabor, però no tan gran que dissipi les aromes ràpidament.

– Neteja: Abans de fer servir les copes, és fonamental assegurar-se que estiguin netes i sense olors residuals que puguin afectar el tast. Les copes han de rentar-se amb aigua tèbia i sense detergents forts, i després esbandir-se amb cura.

  2.2. Temperatura del Vi 

La temperatura del vi és un factor crític que pot afectar-ne significativament la percepció. Els vins han de servir-se a la temperatura adequada per ressaltar-ne les característiques. Les temperatures recomanades varien segons el tipus de vi:

– Vins Negres: Se serveixen a temperatura ambient o lleugerament frescos, generalment entre 10°C i 16°C. Els negres joves es poden servir a la temperatura més baixa, mentre que els negres més estructurats i envellits es beneficien de temperatures més càlides.

– Vins Blancs: Se serveixen generalment a temperatures més fresques, entre 6°C i 12°C. Els blancs més lleugers, com el Sauvignon Blanc, se serveixen més freds que els blancs amb cos, com el Chardonnay.

– Vins escumosos: Els vins escumosos, com el xampany, se serveixen a temperatures encara més fresques, al voltant de 6°C a 8°C.

Per aconseguir aquestes temperatures, es poden utilitzar refredadors de vi, galledes de gel o refrigeradors abans del tast.

 2.3. Il·luminació i Ambient 

L’ambient en què es duu a terme el tast de vi també és important. Cal prestar atenció a la il·luminació i altres factors ambientals per assegurar una experiència òptima:

– Il·luminació: La il·luminació ha de ser adequada per avaluar el color del vi de manera precisa. La llum natural o una llum blanca i brillant són ideals per veure els matisos i la claredat del vi.

– Olors externes: Cal evitar la presència d’olors fortes a la sala de tast, ja que poden interferir amb la percepció de les aromes del vi. Evitar fumar o cuinar a prop de l’àrea de tast.

– Sorolls: Un ambient tranquil és preferible per al tast de vi, ja que permet una concentració adequada. Els sorolls forts o distraccions poden afectar negativament lexperiència.

Quan s’han realitzat aquests preparatius, s’està preparat per començar el tast de vi. L’experiència de tast es divideix en tres etapes principals: fase visual, fase olfactiva i fase gustativa.

3. Etapes del Tast de Vi

El tast de vi es dividix en tres fases principals, cadascuna de les quals se centra en l’avaluació de diferents aspectes del vi. A continuació, es descriuen detalladament aquestes etapes:

  3.1. Fase Visual 

La fase visual és la primera etapa del tast de vi i fa referència a l’avaluació de l’aparença del vi a la copa. Durant aquesta fase, s’observen diferents aspectes del vi que proporcionen informació sobre la qualitat i l’estat.

  3.1.1. Color 

El color del vi és un dels primers indicadors visuals que els tastadors observen. Aporta informació sobre l’edat del vi, la varietat de raïm i el procés d’elaboració. Alguns aspectes importants que cal tenir en compte en l’avaluació del color del vi són:

– Intensitat: fa referència a la profunditat del color i pot variar des d’un color clar fins a un fosc. La intensitat del color pot indicar la concentració dels compostos al vi.

– Tonalitat: La tonalitat es refereix als matisos específics del color del vi. Pot ser vermell, porpra, ambre, daurat, entre d’altres. Aquests matisos poden revelar informació sobre la varietat de raïm i la maduresa.

– Neteja: La neteja es refereix a la claredat del vi. Un vi clar i brillant generalment es considera de més qualitat que un vi tèrbol o amb sediments.

– Viscositat i Llàgrimes: En inclinar la copa, es poden observar les llàgrimes o cames que es formen a les parets de la copa. La viscositat i la densitat d‟aquestes llàgrimes poden indicar el contingut d‟alcohol i sucre del vi.

  3.1.2. Viscositat i Llàgrimes 

La viscositat del vi es refereix al seu gruix o textura a la copa. Aquest és un indicador important de la concentració dalcohol i sucres en el vi. Els vins més viscosos solen deixar llàgrimes més lentes i denses a les parets de la copa, cosa que indica una major quantitat d’alcohol i sucre residual. Per altra banda, els vins més lleugers tindran llàgrimes més primes i ràpides.

L’observació de les llàgrimes també pot proporcionar informació sobre l’estructura i la qualitat del vi. Llàgrimes lentes i denses poden ser un signe d´un vi ben estructurat i amb bona textura a la boca.

  3.2. Fase Olfactiva 

La fase olfactiva és una de les parts més importants del tast de vi, ja que les aromes tenen un paper crucial en la percepció del sabor. Durant aquesta etapa, els tastadors avaluen les aromes que emanen del vi.

  3.2.1. Aromes Primaris 

Les aromes primàries són aquelles que provenen directament del raïm i el procés de fermentació. Algunes de les aromes primàries comunes en els vins inclouen:

– Fruites: Les aromes de fruites són una característica comuna en molts vins. Aquests poden variar des de fruites vermelles fresques, com maduixes i cireres, fins a fruites més fosques i madures, com móres i prunes.

– Flors: Els vins poden tenir aromes florals que recorden flors com la violeta, el gessamí o la rosa.

– Herbes: Alguns vins mostren notes herbàcies que poden ser reminiscents d’herbes fresques o seques, com ara la farigola o la menta.

– Espècies: Els vins també poden tenir aromes especiades, que poden variar des del pebre negre fins a la canyella i el clau.

– Minerals: Els vins blancs, en particular, poden tenir aromes minerals que recorden la pedra mullada o el guix.

Durant la fase olfactiva, els tastadors inhalaran profundament l’aroma del vi i tractaran d’identificar aquestes aromes primàries. És important recordar que la percepció de les aromes pot variar segons l’individu, i per això les descripcions poden ser subjectives.

  3.2.2. Aromes Secundaris 

Les aromes secundàries són aquelles que es desenvolupen durant la criança del vi en bótes de roure o durant el seu envelliment en ampolla. Aquestes aromes sovint són més complexes i subtils que les aromes primàries i poden incloure:

– Notes de vainilla: La vainilla és una aroma comuna associada a la criança en bótes de roure.

– Notes de torrat: Les aromes torrades poden recordar el pa torrat, el cafè o el cacau i es desenvolupen a les bótes de roure durant la criança.

– Notes de cuir: Alguns vins poden tenir aromes de cuir, que aporten complexitat i sofisticació.

– Notes de tabac: Les aromes de tabac sec o cigars sovint es troben en vins envellits.

– Notes de fruita seca: Les aromes de fruita seca, com ara nous o ametlles, poden ser característiques en vins envellits.

  3.2.3. Aromes Terciaris 

Les aromes terciàries són les que es desenvolupen durant l’envelliment perllongat en ampolla. Aquestes aromes són encara més subtils i complexes que les aromes secundàries i poden incloure:

– Notes de terra: Les aromes terroses o de terra humida són característiques d’alguns vins envellits.

– Notes de cuir envellit: A mesura que el vi envelleix, les aromes de cuir es poden tornar més pronunciades i sofisticades.

– Notes d’espècies exòtiques: Alguns vins poden desenvolupar aromes d’espècies exòtiques, com ara el clau o la nou moscada.

– Notes de balsàmic: Les aromes balsàmiques, com l’eucaliptus o la menta, poden ser característiques de certs vins envellits.

Durant la fase olfactiva, els tastadors intentaran identificar i descriure aquestes aromes secundàries i terciàries per obtenir una comprensió completa del perfil aromàtic del vi.

  3.3. Fase Gustativa 

La fase gustativa és la darrera etapa del tast de vi i se centra en l’avaluació del sabor i la textura del vi a la boca.

  3.3.1. Gust Inicial 

El gust inicial fa referència a la primera impressió que es té en tastar el vi. Alguns aspectes importants a considerar en aquesta etapa inclouen:

– Dolçor: S’avalua si el vi és dolç, sec o té algun grau de dolçor residual. Això és especialment rellevant en els vins blancs i escumosos.

– Acidesa: L’acidesa es refereix a la frescor i la vivor del vi a la boca. Els vins blancs solen tenir una acidesa més pronunciada que els negres.

– Tanins: Els tanins són compostos que provenen de les pells i les llavors del raïm, i es troben principalment en els vins negres. Els tanins poden aportar una sensació de sequedat i estructura a la boca.

– Cos: El cos del vi es refereix a la seva sensació a la boca, que pot variar des de lleuger i elegant fins a complet i carnós.

– Alcohol: El contingut dalcohol pot influir en la percepció de la calor i la intensitat en boca.

  3.3.2. Gust Mitjà 

La fase de gust mitjà fa referència a l’experiència en boca mentre es mastega i assaboreix el vi. Durant aquesta etapa, els tastadors avaluen la complexitat i l’evolució dels sabors.

– Intensitat: S’avalua la intensitat dels sabors i la seva persistència a la boca.

– Sabors secundaris: Es busca identificar els sabors secundaris que poden sorgir després del gust inicial, com ara fruites madures, espècies o notes terciàries.

– Equilibri: Es considera si els diferents components del vi, com ara l’acidesa, els tanins i l’alcohol, estan en equilibri.

– Textura: S’avalua la textura del vi a la boca, que pot variar des de suau i sedosa fins a rugosa i tànnica.

  3.3.3. Gust Final 

La fase de gust final es produeix després d’empassar el vi o després d’expectorar-lo, si cal. En aquesta etapa, s’avalua la persistència dels sabors a la boca i es considera la longitud i la qualitat del final.

– Longitud: La longitud es refereix a quant de temps persisteixen els sabors a la boca després d’empassar. Els vins d’alta qualitat acostumen a tenir una llargada més llarga.

– Final: Es descriu el caràcter del final del vi, que pot ser sec, agredolç, amarg o suau.

– Complexitat: S’avalua si el vi revela nous sabors o matisos al final.

 3.3.4. Retrogust 

El retrogust és la darrera etapa de la fase gustativa i es refereix als sabors i aromes que persisteixen a la boca després d’haver degustat el vi. Durant aquesta etapa, els tastadors poden percebre matisos addicionals i experimentar una evolució en els sabors.

En conjunt, la fase gustativa proporciona una avaluació completa del sabor i la textura del vi, cosa que permet als tastadors apreciar-ne la complexitat i la qualitat.

4. Tipus de Vins i Tècniques de Tast

El tast de vins és una activitat versàtil que es pot aplicar a una àmplia varietat de tipus de vi. Cada tipus de vi té les seves característiques i tècniques de tast específiques. A continuació, es descriuen algunes de les tècniques de tast més comunes per a diferents tipus de vi:

  4.1. Tast de Vins Negres 

El tast de vins negres és un dels més populars i s’aplica a una àmplia varietat de vins, des de negres joves i frescos fins a negres envellits i complexos. Algunes tècniques específiques per al tast de vins negres inclouen:

  4.1.1. Avaluació de Vins Negres Joves 

– Color: En els negres joves, es busca un color més intens i brillant, amb matisos porpres o vermells vibrants.

– Aromes primàries: Es presta atenció a les aromes fruiteres fresques, com ara cirera, maduixa i gerds.

– Tanins: Els tanins solen ser més suaus en els negres joves, cosa que proporciona una textura més suau a la boca.

4.1.2. Avaluació de Vins Negres Criança i Reserva 

– Color: Els negres envellits solen tenir colors més profunds i tonalitats més madures, com el robí o el granat.

– Aromes secundàries i terciàries: Es busca identificar les aromes de criança en bóta i les notes terciàries, com vainilla, cuir i tabac.

– Tanins: Els negres envellits poden tenir tanins més pronunciats i una estructura més gran en boca.

  4.2. Tast de Vins Blancs 

El tast de vins blancs se centra a avaluar la frescor, acidesa i sabors fruiters d’aquests vins. Algunes tècniques específiques per al tast de vins blancs inclouen:

  4.2.1. Avaluació de Vins Blancs Joves 

– Color: Es busca un color groc pàl·lid o daurat, amb matisos verds en alguns casos.

– Aromes primàries: Es presta atenció a les aromes de fruites cítriques, com ara llimona i llima, així com a notes florals i herbals.

– Acidesa: L’acidesa és un aspecte clau en els joves blancs i ha de ser fresca i vibrant.

  4.2.2. Avaluació de Vins Blancs Criança i Reserva 

– Color: Els blancs envellits poden tenir colors més daurats i més profunds.

– Aromes secundàries i terciàries: Es busquen aromes de criança en bóta i notes terciàries, com nous i mel.

– Textura: Els blancs envellits poden tenir una textura més sedosa i complexa a la boca.

  4.3. Tast de Vins Rosats 

El tast de vins rosats se centra a avaluar la frescor i la intensitat dels sabors fruiters. Els rosats solen ser lleugers i agradables de beure, i se serveixen a temperatures fresques per ressaltar-ne la vivesa.

 4.4. Tast de Vins Espumosos 

El tast de vins escumosos és una experiència especial a causa de la seva efervescència. Els vins escumosos, com el xampany, el cava i el prosecco, s’avaluen de manera diferent a altres tipus de vi:

  4.4.1. Xampany 

– Bombolles: S’observa la qualitat i persistència de les bombolles a la copa, així com la seva finor.

– Aromes: Es busquen aromes de llevat, pa torrat i fruites com poma i pera.

– Sabor: L’acidesa i l’equilibri són aspectes clau al tast de xampany.

  4.4.2. Cava 

– Bombolles: S’avaluen les bombolles fines i persistents a la copa.

– Aromes: Es busquen aromes de fruites blanques, com ara poma i pera, així com notes cítriques i florals.

– Sabor: Es para atenció a l’acidesa i la frescor, així com a la longitud del final.

  4.4.3. Prosecco 

– Bombolles: S’avalua l’efervescència, que acostuma a ser més lleugera que la del xampany.

– Aromes: Es busquen aromes de fruites com préssec, albercoc i pera, així com notes florals.

– Sabor: Es destaca la frescor i la lleugeresa a la boca.

5. La Importància del Maridatge

El maridatge és la pràctica de combinar aliments i vins de manera que es complementin i realcin mútuament. L’elecció del vi adequat per acompanyar un àpat pot millorar significativament l’experiència gastronòmica. Alguns principis clau del maridatge inclouen:

  5.1. Principis del Maridatge 

– Complementar: El vi i el menjar s’han de complementar entre si, cosa que significa que els sabors s’han d’harmonitzar i realçar mútuament.

– Equilibrar: L’equilibri és important, i el vi no ha d’aclaparar ni dominar el sabor del menjar ni viceversa.

– Contrast: De vegades, un contrast pot ser efectiu, com un vi àcid amb plats grassos o un vi dolç amb postres.

– Intensitat: La intensitat del vi i el menjar han d’estar en sintonia. Plats delicats solen combinar millor amb vins lleugers, mentres que plats més robustos poden anar bé amb vins més potents.

  5.2. Maridatge amb Vins Negres 

– Carns vermelles: Els vins negres solen maridar bé amb carns vermelles com filet o xai. Un Cabernet Sauvignon o un Malbec són opcions populars.

– Formatges madurs: Els formatges forts i madurs, com el formatge blau o el formatge cheddar anyenc, es poden complementar amb vins negres robusts.

– Plats amb salses a base de tomàquet: Els vins negres amb bona acidesa poden equilibrar les salses de tomàquet en plats de pasta o pizzes.

  5.3. Maridatge amb Vins Blancs 

– Peix i marisc: Els vins blancs frescos i amb acidesa, com ara un Sauvignon Blanc o un Chardonnay sense fusta, solen ser eleccions encertades amb plats de peix i marisc.

– Carns blanques: Les carns blanques, com el pollastre o el gall dindi, poden maridar bé amb blancs lleugers i aromàtics.

– Plats vegetarians: Els vins blancs poden ser una opció versàtil per a plats vegetarians, especialment si tenen sabors a base d’herbes o cítrics.

  5.4. Maridatge amb Vins Espumosos 

– Aperitius i mariscs: Els vins escumosos són una excel·lent elecció com a aperitiu i mariden bé amb mariscs frescos, ostres i caviar.

– Plats lleugers: La lleugeresa i l’acidesa dels vins escumosos els fan ideals per a plats lleugers com amanides i sushi.

– Postres: Els vins escumosos secs o semisecs poden maridar bé amb postres com fruites fresques o pastisseria lleugera.

El maridatge és una forma creativa i plaent de gaudir tant del vi com del menjar, i pot ampliar l’experiència de tast en combinar diferents sabors i textures de manera harmoniosa.

6. Conservació del Vi

La conservació adequada del vi és fonamental per mantenir-ne la qualitat i l’evolució amb el temps. Els següents són alguns aspectes importants a considerar en la conservació del vi:

  6.1. Temperatura d’Emmagatzematge 

El vi ha demmagatzemar-se a una temperatura constant i adequada. L’ideal és una temperatura d’emmagatzematge entre 10 i 18 per a vins negres i vins blancs. La temperatura ha de ser el més constant possible per evitar fluctuacions que puguin fer malbé el vi.

  6.2. Posició d’Emmagatzematge 

Les ampolles de vi s’han d’emmagatzemar en posició horitzontal, de manera que el suro estigui en contacte amb el vi. Això evita que el suro s’assequi i permeti l’entrada d’oxigen a l’ampolla.

  6.3. Humitat Relativa 

La humitat relativa al celler o lloc d’emmagatzematge s’ha de mantenir entre el 60% i el 70%. Això ajuda a mantenir el suro humit i evita que es ressequi i permeti lentrada daire.

  6.4. Llum i vibracions 

El vi s’ha de protegir de la llum directa del sol i de les vibracions. La llum ultraviolada pot fer malbé el vi en provocar reaccions químiques indesitjables, mentre que les vibracions poden alterar els sediments a les ampolles.

7. Conclusions i Recomanacions Finals

El tast de vi és una activitat fascinant que combina art i ciència per avaluar i apreciar els vins en la màxima expressió. A través de les etapes del tast visual, olfactiu i gustatiu, els tastadors poden explorar els matisos i la complexitat dels vins i desenvolupar un paladar sofisticat.

Lelecció de la copa adequada, la temperatura de servei, la il·luminació i lambient són aspectes clau per assegurar una experiència de tast reeixida. A més, el maridatge pot elevar lexperiència en combinar vins i aliments de manera harmoniosa.

La conservació adequada del vi és essencial per preservar-ne la qualitat amb el temps, i cal tenir en compte factors com la temperatura, la humitat i la posició d’emmagatzematge.

El tast de vi és una activitat enriquidora que permet als amants del vi aprofundir-ne el coneixement i l’estima per aquesta beguda. Cada ampolla de vi té una història per explicar, i el tast és la manera de descobrir i gaudir aquestes històries a cada glop.